Ara mateix no sabria dir si el que més m’ha agradat d’aquesta novel·la de James Salter són les espectaculars rutes per les carreteres de França, uns personatges empeltats d’humanitat o el sexe explícit i una sensualitat pertorbadora que sobrevolen i impregnen tota la història.

A vegades a en Dean li agrada arrambar-s’hi mentre ella parla. L’Annie calla i les paraules li cauen planant com bocins de paper. Sap fer-la emmudir, regular-li la respiració… Tenen les cares frec a frec. La boca d’ella és pàl·lida i tendra, sense carmí als llavis. El cos, obert, li irradia una escalfor que només es percep de prop.

Apunts ràpids
Escrita l’any 1967, va provocar reaccions irades per les escenes de sexe que es descriuen sense filtres, escenes netament detallades. Salter pot presumir d’una sensibilitat superior, elegant en què transmet que el sexe és més que un acte privat entre dues persones. El sexe forma part de la Història, és el pilar de l’amor i, també de la vida.

El nus
Una història d’amor entre un estudiant americà, Dean, i una noia francesa de províncies, Anne-Marie. La novel·la ve narrada per una veu, que els coneix a tots dos i que esdevé en alguns fragments una mirada a voltes obsessiva, un voyeur que endevinem gelós de la vida que Dean viu.

Estic segur que en Dean no faria mai un viatge com aquest. Estic una mica gelós del que podria emprendre en qualsevol moment… Hi ha llargs silencis farcits de coses que em deleixo per descobrir…

I s’esforça en relatar fil per randa malgrat “gairebé tots els detalls s’han anat transformant o modificant  des de fa molt de temps per donar més protagonisme a d’altres”. Dean, se’ns pot presentar en el transcurs d’aquests mesos que passa a França, com un personatge bon vivant, un pèl petulant i inconstant, però, és difícil negar que es mostra com una essència pura perquè és absolutament coherent amb la seva opció de vida. I aquesta posta en escena el fa genuí.

I ens trobem tanmateix, amb uns personatges secundaris que salpebren el que pensaríem que només-llegirem-una-història-d’amor. Són els que ens conviden a veure una altra realitat dins la ciutat d’Autun, “silenciosa com un cementiri…ciutat blava, indolent… on encara abunden les bicicletes”, o en les visites a París: “Avancem pel Boulevard Raspail. Hi ha un club en algun lloc, ocult entre els aparadors insulsos…”

Mentre el llegia, m’anava aturant per a intentar recuperar de la memòria qui em recordaven els personatges, les carreteres rurals resseguides a tota velocitat, els hotels decadents, els carrerons estrets i els bars amb vidrieres abocades al carrer, els llençols arrugats i l’erotisme desplegat en la foscor o a plena llum del dia. I sense poder identificar clarament què, qui o quan, he arribat a la conclusió que m’inspira una època, l’època de le bon vivre d’una burgesia benestant que permet infiltrar-se per allà on passa. Així, Dean s’infiltra en la vida de l’Anne-Marie. I d’aquesta manera, la llegeixo com una història aïllada, una bombolla que connecta poc amb la realitat perquè aquesta parella construeix una realitat pròpia. Arribat a aquest punt, l’associo lliurement amb lectures passades (salvant les distàncies) que m’hi porten amb lleugeresa per l’atmosfera íntima, retroalimentada i exclusiva… Tendra és la nit de F.Scott Fitzgerald o Lívia de Lawrence Durrell.

És aquesta obra una delícia que inspira i eixampla la imaginació gràcies a una prosa neta, precisa com un bisturí, finament cínica i eloqüent.

Perles

A mesura que avança el matí, la boira escampa. De mica en mica es revela la forma de les coses. Emergeixen les teulades. Les capçades dels arbres. Finalment, el sol.

Tinc trenta, trenta-quatre anys: els anys s’assequen com les fulles.

M’aboco a la finestra i m’envaeix l’aire fred, aire que sembla que encara no hagi respirat ningú.

I després de L’última nit, ara, Joc i distracció que he gaudit enormement. Exquisida. Em reitero fan de Salter.

Editada amb gran encert, un cop més, per L’Altra Editorial. El podeu començar a llegir aquí! ♣.