londres

Destacat

Etiquetes

, , , ,

Moltes ciutats em desperten sensacions plaents, però n’hi ha una que cada cop que l’he trepitjat m’allibera.

london_01Gabriel Ferrater va escriure de Londres com l’encant d’una ciutat en la qual cadascun dels infinits barris té la seva pròpia personalitat i en tots ells hi ha parcs i jardins. Ferrater va viure al barri de Kensington l’any 1963.

Simonetta Agnello Hornby, qui va deleitar-nos amb la seva estimada Mennu a “La Mennulara”, també parla de la fascinació que li provoca aquesta metròpoli i publica “Mi Londres”, un retrat intimista de la capital anglesa lluny de tots els tòpics com explica J.A. Masoliver Ródenas a La Vanguardia.

 

És però, amb la lectura dels 6 articles que Virginia Woolf va escriure per la revista Good Housekeeping entre 1931 i 1932 i que Cercle de Viena recull en un petit i deliciós llibre, que m’ha desvetllat el desig de tornar-la a visitar i passejar-hi i intentar veure-la amb els seus ulls escrutadors, crítics i inequívocs. Continua llegint

Anuncis

río revuelto

Etiquetes

, , , , , ,

Fotografia de la portada del llibre – Bobby & Betty, 1953 –

Regirada per les aigües del riu que determina el recorregut de la vida dels McClellan i la seva comunitat. Amb aquest neguit em quedo després de llegir Río revuelto, que descobreixo va ser la primera de Joan Didion, l’any 1963.

El paràgraf que inicia la història:

“Lily oyó el disparo a la una menos diecisiete. Supo qué hora era con exactitud porque, en vez de mirar por la ventana la oscuridad donde el disparo todavía reverberaba, siguió abrochándose el cierre del reloj de pulsera de diamantes que Everett le había regalado hacía dos años, para su decimoséptimo aniversario; se quedó mirando la esfera un largo rato y luego, sentada en el borde de la cama, se puso a darle cuerda.”

Amb aquesta entrada, fa un salt en el temps de vint anys enrere per explicar les conseqüències de les accions que el lector anirà descobrint enmig d’un entramat ric i potent d’històries i múltiples actors.

Com diu l’Anne Tyler, l’escriptora de Sacramento té una capacitat d’observació que prové “d’un altre planeta”. I jo ho interpreto com l’habilitat en l’elecció del detall, el matís essencial que desplega un personatge o una situació que s’obre davant els ulls del lector com una escena cinematogràfica on col·loca el focus on creu més convenient.

Des de la primera frase fins la darrera paraula, m’ha tingut atrapada. Llegeixo la història íntima (hipocresies, secrets, amors, infidelitats i enveges) d’una família californiana de classe mitja dins un marc social que intueix un canvi de clixés que modificarà l’imaginari d’aquells anys cinquanta. M’aclapara.

La vida singular i molt particular de la Lily i la vida turmentada de la Martha destaquen per la desorientació i el dubte a causa de les limitacions de la dona en aquella època i haver de conviure amb uns patrons masculins marcats per la visceralitat, la puerilitat i la demostració de força que condenma unes i altres a no poder entendre’s. L’imminent caducitat de les granges heretades per generacions que procedeixen dels pioners californians i, un horitzó que apunta les esquerdes del somni americà, són els temes que Didion retrata amb precisió.

Un estil directe, sense retòriques i amb molta reflexió que es tradueix per boca dels personatges que es presenten amb totes les imperfeccions. La destresa per recrear vides coixes i tortes, les seves dèries i angúnies. Són personatges de carn i ossos que també mostren la fragilitat per comprendre’s ells mateixos.

El cabal del riu determina la vida econòmica de totes les granges que estan ubicades en el seu decurs. La calor intensa, asfixiant, sense donar treva, condiciona l’existència de la comunitat. Una calor xafogosa i insuportable que ensordeix, cega, bloqueja i que pot provocar desenllaços tràgics i imprevistos.

Y, sin embargo, aquel verano la casa no había parecido lo bastante grande para los cuatro. Había sido culpa del calor.

Diuen que aquesta novel·la és un gran clàssic oblidat. Us convido a treure’l de l’oblit.

Río revuelto, Joan Didion, gatopardo ediciones ♣