Etiquetes

, , ,

“De mi paseo de ayer traje conmigo un cardo morado y un manojo de dientes de león, y dibujé con gran y amoroso detalle; también hice un dibujo bastante malo de una tetera y unas castañas, pero mejoraré con la práctica; me da tal sensación de paz dibujar…”

Dibujos de Sylvia Plath. 44 anys després del seu suïcidi, Frieda Hughes, la seva filla treu a la llum la faceta desconeguda de la poetessa: el dibuix. Aquest llibre de tapa dura i cuidada edició, presenta esbossos amb carbonet o tinta que recullen detalls de la seva vida quotidiana i acompanyen fragments del seu diari i cartes a la seva mare i a Ted Hughes, el seu marit, entre els anys 1956 i 1957.

“Tengo una imaginación visual. Por ejemplo, me inspiran los cuadros, y no la música, cuando acudo a otra forma de arte… Los veo claramente.”

Frieda Hughes ens explica a la introducció del llibre que a Sylvia Plath l’inspiraven pintors com Rousseau, Gauguin, Klee o De Chirico a qui va dedicar varis poemes.

En descobrir la seva publicació vaig apressar-me a anar-lo a trobar perquè m’encuriosia veure com serien els traços d’una ànima tan torturada, sensible i inquieta per intentar entendre el món, de qui conec La campana de cristal i que em va remoure més enllà del que puc explicar. I m’he sorprès perquè són uns dibuixos figuratius, detallats i no m’ha semblat endevinar-hi cap dispersió mental perquè com ella apunta dibuixar li dóna sensació de pau.

Només m’ha cridat l’atenció l’esbós del Salze a prop de Grantchester: un arbre del qual les seves branques semblen enfilar-se cel amunt, i que recorden unes braços demanant ajuda. Ho deixo aquí…

Curious French cat

esbossos en carbonet o tinta sobre paper

De fet, els dibuixos i les il·lustracions reflexen una època feliç. Sylvia Plath es va casar amb Ted Hughes, van a anar a París i a Benidorm de viatge de noces. Aquells van ser uns temps feliços. Els dibuixos revelen una atenció excepcional pel detall i curiositat pel món, de la natura a l’arquitectura, de la intimitat a la vida pública. M’han provocat una agradable sensació segurament perquè els instants que capta són d’un dia qualsevol i per això em són plaents: un gat, unes sabates, una flor, unes castanyes, uns vaixells a la platja i una vista de teulades heterogènies a París. Se m’acut que per aquesta ànima fràgil era imprescindible estar connectada amb el món que vivia.

Estudi de sabates, 1956

Estudi de sabates, 1956

Sylvia Plath – poetessa estimada, amant del món, novel·lista i àvida d’experiències. Aquesta dona forma part d’un petit grup de privilegiats creadors dotats de talents semi-secrets sorprenents que el món dels comuns mortals hem ignorat o no hem conegut sino és perquè posem el nas per tots els racons i de forma casual ho descobrim. Per exemple, Frank Lloyd, un dels arquitectes més influents de la història moderna, sentia passió pel disseny gràfic i va dissenyar portades de revistes, posters, fulletons,… Patty Smith, escriu uns poemes corprenedors… El llegendari artista surrealista belga René Magritte va tenir una poc coneguda carrera comercial com a dibuixant en una fàbrica de paper pintat … Andy Warhol va il·lustrar contes per a nens i dissenyar portades de llibres abans no va saltar al món de l’art… Una artista a qui se la titllava de poc enteniment és Marilyn Monroe, però la seva biblioteca contenia uns 400 llibres entre els quals hi treien el cap clàssics com Dostoyevsky i Milton o moderns com Hemingway i Kerouac. Quan no rodava, estudiava historia i literatura. Un dels seus talents amagats va ser la poesia que revela la tràgica falta de connexió d’un personatge famós i envoltat de glamur amb una persona altament vulnerable, incompresa pel món i desitjant ser ben vista.

Tal i com argumenta Alain de Botton tot parlant d’art_ teràpia, “L’art ofereix la promesa de plenitud interior.”

“Igual que altres eines, l’art té el poder d’ampliar les nostres capacitats més enllà d’aquelles que la natura ens ha dotat originalment. L’art compensa certes debilitats innates, més de la ment que no pas del cos, debilitats que podem traduir com a fragilitats psicològiques.” John Armstrong

Dibujar és un poema que Ted Hughes, el seu marit va dedicar a la Sylvia i els seus esbossos:

Xemeneies, frontons i lluernes des de l'habitació 26 de l'hotel Bearn a París

Xemeneies, frontons i lluernes des de l’habitació 26 de l’hotel Bearn a París

“Dibujar te serenaba. / Tu infernal pluma / era como un hierro candente. Los objetos / sufrían con su nueva apariencia, torturados / hasta alcanzar la nueva posición. Mientras dibujabas / me sentía relajado, tranquilo (…) Seguías tenazmente dibujando, atrapando detalles / hasta que lograste apresar toda la escena. / Ahí está. Rescataste para siempre / nuestra mañana del olvido”.

Pels incondicionals de Sylvia Plath.

Dibujos Sylvia Plath, Nórdica Libros ♣

Advertisements