El sol, mandrós, ratlla esbiaixat les parets emblanquinades. Dóna aquella calidesa del dia que està a les acaballes. Se sent una remor sorda que prové del carrer. Queda lluny. Només el degoteig d’una aixeta mal tancada trenca la monotonia.

Les sandàlies descordades a l’entrar a casa, deixades a l’atzar com una pinzellada. La bossa oberta, damunt la taula, esbadocada com una magrana. El jersei blau se sosté en el respatller de la cadira, que hi ha aterrat de qualsevol manera, mig girat fet un bunyol.

Ell va resseguint els senyals que li indiquen que ella ja és casa.

Té ganes de veure-la. Aquest matí ha sortit molt d’hora i no l’ha volgut despertar.

Puja els tres esglaons que duen al dormitori… sent com l’aigua corre generosa. En Dídac sap que aquest és el moment que més li agrada a la Rut: arribar a casa i desempallegar-se de la pressió i el tedi del dia prenent una dutxa-vapor, com prefereix anomenar-la, una dutxa-vapor, ben calenta, i que l’estança quedi immersa en la broma.

Deixa que celebri el seu ritual. Espera pacient que la dutxa emmudeixi. La Rut intueix que en Dídac és darrera la porta. Li agrada que l’esperi. Cada dia el vol endevinar darrera la broma.

 

 

 

Hola amor, com ha anat el dia?
Petits rituals diaris.

Montse Frauca ♣