Etiquetes

, ,

“I em direu, li hem demanat que ens parli de les dones i la novel·la. Què hi té a veure amb una habitació pròpia? Intentaré explicar-me.”

...però per a la dona, vaig pensar mirant els prestatges buits, aquestes dificultats [per escriure] eren infinitament més terribles. Per començar, tenir una habitació pròpia, ja no diguem una habitació tranquil·la i a prova de soroll, era una cosa impensable encara a principis del segle dinou, excepte que els seus pares fossin extraordinàriament rics o molt nobles…

cariàtide dempeus Amedeo Modigliani

cariàtide_dempeus Amedeo Modigliani

Llegir i submergir-me en les reflexions de Virginia Woolf m’inspira. I em trec el barret davant de tanta clarividència. Ha plogut molt des del 1928, any en què va impartir dues conferències, una a la Societat Literària de Newham i l’altra a l’Odtaa de Girton i que van ser l’origen d’ “Una habitació pròpia”. Hem fet camí però avui, cada dia, encara estem marcant territori i defensant la nostra habitació pròpia. Ens cal seguir persistint i perserverar i perserverar… Hi ha molt per fer i un llarg recorregut que sembla mai arribi a tocar l’horitzó.

És sobrer el que comenti sobre aquesta obra; és tan rica i ben narrada que només puc recomanar amb absolut convenciment que cal llegir-la i passejar-se per les seves pàgines assaborint cada argument com si degustessis un plat excel·lentment ben cuinat per a tu. Al tornar-lo a fullejar, després d’uns anys, m’he preguntat, si Virginia Woolf fos viva, què en diria dels temps que estem vivint?

“So long as you write what you wish to write, that is all that matters; and whether it matters for ages or only for hours, nobody can say.”

Una habitació pròpia, Virginia Woolf ♣

Lumen acaba de publicar una edició exquisida, amb il·lustracions de Becca Stadtlander que és digna de col·leccionista.

Advertisements