Prèvia. Apunts d’un estudi sobre literatura.
· Llegir ficció pot ajudar-nos a entendre l’escenari social abans de sortir i encarar-nos al món.
· Llegir ficció ajuda el cervell a mantenir-lo en forma.
· En escollir un bon llibre per llegir, és aconsellable triar llibres que t’exposin a coses noves i et forcin a pensar de manera crítica.
· Si bé les històries de ficció són només producte de la imaginació de l’autor, fan alguna cosa més que corprendre’t.
· Un llibre de ficció podria ser la butlleta a la comprensió d’un mateix, així com les persones que t’envolten.

I tot això és el que m’ha despertat descobrir James Salter, escriptor novaiorquès de qui s’ha publicat per primera vegada en català – traduït per Alba Dedeu- un volum de 10 contes: L’última nit.

Em remeto a la ressenya escrita per Xavier Serrahima on expressa amb claredat diáfana el meu pensament: “… pocs plaers hi ha comparables per a un lector o lectora que submergir-se en el llibre d’un autor que no coneix i quedar-ne captivat fins l’extrem de cuitar a consultar per internet la seva bibliografía, a fi de tractar de recobrar (una part) del temps perdut…..Com és posible que no hagués sentit a parlar abans d’un narrador tan magistral?”

Defenso amb totes les seves lletres la narració curta o el conte. Cada vegada gaudeixo més d’aquest gènere breu i l’admiro obertament. Perquè quan està ben escrit i ben lligat es torna una historia completa, una novel·la. És en la seva brevetat que esdevé gran.

Entrem en detall.
Els contes de James Salter són existencials, nus de retòrica, plens de vides difícils. És la familia, la parella, matrimonis decebuts, decadents i tristos, ignorant que la llibertat està a les seves mans i modificar el rumb de la seva pròpia estela, també. Però no acaben de decidir-se mai.

Et penses que coneixes algú, et penses que perquè sopes amb una persona o hi jugues a cartes la coneixes, però en realitat no és així. Sempre és una sorpresa. No saps res de res.

“I no era pas que no hagués pogut ser una bona esposa en tots el sentits, però aleshores ja només li quedaven la seva personalitat i el seu bon carácter; la resta, com deia ella mateixa, s’havia convertit en una talla quaranta-sis”. Els ulls de les estrelles

“Era fàcil trobar coses que li agradessin. Teníem els mateixos gustos, els havíem tingut des del principi. Seria impossible viure amb algú si no fos així…” Donació

“Arribava a casa carregat de felicitat prohibida, prohibida però incomparable, i abraçava la seva dona i jugava amb els seus fills o els llegia contes.”

James Salter hi té la mà trencada.
· per ubicar-te en l’espai i percebre clarament on et trobes a l’inici del conte. Per exemple, a El meu senyor, tu: “A la taula hi havia tovallons arrugats, copes de vi que encara tenien restes de pòsit fosc, taques de cafè i…”
· per dibuixar-te el moment clau amb un enorme domini del llenguatge: “Al cap d’una estona se n’anirien a dormir mentre el vent fregava les cantonades de la casa i les fulles fosques s’assotaven mútuament. Apagarien els llums. Tot el que fos a fora restaria en l’abandó, a la mercè del vent”

Els seus pensaments s’agitaven amb fúria, com trossos de paper al vent.

El darrer conte que dóna nom al llibre és formidable -potser per aquest motiu el van escollir com a títol del recull- impressiona l’habilitat de narrar una història tan estremidora.

En resum, són històries de desencís i supervivència de la societat d’avui amb una gran càrrega emocional, que et fan barrinar, barrinar molt perquè aquest escriptor en sap molt de la ment i de l’ànima dels homes i de les dones; en coneix els racons i els aireja a plena llum del dia. No ens hi podem girar d’esquena.

S’ho mirava tot com si d’alguna manera en prengués nota, quan en realitat res d’allò no tenia cap importància.

I tanco amb una cita d’Eduard Márquez “L’última nit és com tota l’obra de Salter: transparent, subtil, il·luminadora. Impossible sortir-ne indemne”.

Senyor Salter, un plaer haver-lo conegut.

“L’última nit”, James Salter. Publicat per l’Altra editorial ♣