Una de les coses que descobreixo llegint és la il·limitada capacitat que existeix de crear vides i això, m’admira. M’agrada, un cop acabo la darrera pàgina i tanco el llibre, quedar-me en silenci i acomiadar-me’n. Com si hagués estat comprant flors amb Mrs. Dalloway; esperant l’arribada d’Hervé (Seda) o passejant pels carrers de Montepuccio (El sol dels Scorta). Eventualment, he tingut converses, he passat tota una vida amb els personatges. He viscut, patit, somiat i estimat.
Quan vaig decidir llançar-me a fer un bloc, només tenia una cosa clara: sento passió pels llibres. Llegir-los, degustar-los, tocar-los, tenir-los i mirar-los tot estant en la seva lleixa escollida. I quan de tant en tant, m’hi planto al davant, me’ls miro i ressegueixo els lloms amb els dits, recorro episodis de la meva història que em passa per davant com una pel·lícula, més ràpida o més lentament. I em permeto recular en el temps, prenc el llibre i el fullejo, trobo un retall de paper que va fer de punt de llibre, paràgrafs marcats i alguna nota, potser il·legible: pensaments del moment, reflex d’una època, que han anat perdent força amb el temps. Ara, són lletres minúscules.
Formen part del meu anar per la vida. No és cap descobriment que, per a la majoria a qui ens agrada llegir, presumim modestament que hi ha llibres que ens han fet el que som.
I en recordes passatges, frases, o a vegades només t’arriba una sensació que t’embolica, que et reconforta, com un bany d’aigua ben calenta un capvespre d’hivern.
I m’he deixat dur per la fantasia de recuperar els llibres que són part del meu paisatge, del meu mapa particular. A poc a poc i sense pressa. Així gaudeixo de les coses. Sense pressa. Intentaré desxifrar les lletres minúscules d’aquests llibres, que no són altra cosa que part de la meva vida.
Montse Frauca
lletres minúscules 
Quina il·lusió Montse llegir aquestes lletras tevas…Moltes Felicitats!!
Ros
Hola, Ros! Gràcies! A mi sí que em fa il·lusió que hagis entrat! Ah! per fi m’he decidit. Espero em segueixis i em facis arribar els teus pensaments!
Per fi he trobat una estona per endinsar-me en el teu bloc amb calma, Montse! Quin tresor! M’encanta la teva escriptura delicada i lúcida que flueix sense estridències ni entrebancs… Gràcies i felicitas!
Moltíssimes gràcies, Rosa Mª! Són enormement gratificants les teves paraules. Són un estímul super positiu per seguir i seguir…Compto amb tu! Una abraçada.
Hola Montse, per fi he entrat al teu bloc: es una marevella sentir lea teva veu i saber de les tevés passion. Endevant que necessitem mes veus com la teva!!!!!!!!!!!!!!
Un petó Merche
Gràcies, Merche! M’agrada saber que t’hi has passejat i que t’hi sents a gust: és casa teva! Una abraçada.
Hola Montse, ens han presentat avui, a la firma del llibre de la Merche…M’agrada molt el què expliques i cóm ho expliques. Felicitats pel teu blog
Eugènia
Moltes gràcies, Eugènia! M’encantara que hi diguis la teva!
Gracies per la teva creativtat,gracies per elaborar un enfilall de llibres i tambe gracies pel teu blog.
Una abraçada!!
Moltes gràcies per aquestes paraules que encoratgen a seguir enfilant lletres i llibres. 🙂