Etiquetes

, , , , ,

Reflection of the Big Dipper, 1947 by Jackson Pollock

reflection of the big dipper, 1947 jackson pollock

Qui és Maggie O’Farrell? Una escriptora hàbil i seductora i molt gran amb les lletres, que té el seu lloc assegurat a la meva llibreria. Ara, després de la tercera novel·la que llegeixo (La distància que ens separa i Aquest deu ser el lloc), em rendeixo a la seva loquacitat i a l’art de crear personatges i històries que t’emportes a la butxaca quan has deixat el llibre damunt el prestatge.

La mà que prenia la meva està trenada des del detall, que comenta una bona amiga lletraferida. La textura de les emocions es transmeten amb una precisió i una senzillesa que es torna l’ham perquè llegeixis amb la mirada atenta i vagis entrant en les dues històries intercalades per a construir el quadre complet. Maggie O’Farrell és una conta-contes magistral.

La contraportada del llibre anuncia: Maggie O’Farrell ens brinda una novel·la esplèndida sobre dues dones connectades al llarg de cinquanta anys a través de l’art, l’amor, la traïció, els secrets, les mentides més íntimes i la maternitat.

I sí, aquesta història parla de temes tan transcendents i terrenals com la maternitat, l’amor i la traïció des de les veus d’uns homes i unes dones que volen sobreviure i entendre el per què de les mentides i els secrets que tard o d’hora acaben veient la llum.

La cita de Matthew Arnold a la guarda és la pinzellada que només entens quan estàs al final de la darrera frase de la novel·la:

I oblidem perquè ho hem de fer

 

La mà que prenia la meva, Maggie O’Farrell, L’altra Editorial ♣

Celebreu Sant Jordi i si dubteu quin llibre regalar, regalar-vos, us encomano doneu una ullada a les recomanacions expresses que fa la Marina Espasa aquí

Anuncis