Etiquetes
Aquesta solitud serena, assumida, sentida com un refugi íntim. A vegades em cal fer un parèntesi, trobar refugi quan algun episodi m’esgarrapa i, pacientment, llegeixo aquest poeta per a no oblidar que he d’esmerçar el temps de què disposo a construir…
Un gest, has dit, rebla tota una vida.
Potser sí, però pensa
que cap gest no et pot retre
tots els colors perduts per refús o desídia,
tot l’aldarull fecund de veus en discordança.
Esmerça, doncs, el temps de què disposes
a construir, pacientment i amb urc,
el refugi en què vius,
maó rere maó
fins a culminar l’obra;
vulgue’l ofert a totes les clarors,
i no esperis, badoc o rondinaire,
prodigis i senyals
ni el gest sublim que tot ho justifica.
Res no et serà donat des de l’enlloc que et tempta.
Edifica’t;
ja ho saps, t’hi va la vida.
El refugi de “Les clares paraules“. Miquel Martí i Pol ♣
lletres minúscules 
Com m’agrada Montse!
Les teves paraules i el propi poema de Martí i Pol, que desconeixia, m’arriba ademés, en un d’aquests moments que menciones, un d’aquests episodis que esgarrapa (no ho hagués pogut definir millor!). Massa sovint aquest refugi de pau i serenor és maltractat per nosaltres mateixos. En fi,… me’n vaig a construir…
Gràcies, Mercè! M’agrada molt que t’hagis llançat! Miquel Martí i Pol tenia el do de la senzillesa i per això arriba tan endins. Recórrer a la lectura del seus poemes és entrar en la calma, en el desassossec i en la saviesa de saber-nos febles, també valents i sobretot, obligats a respondre per a nosaltres mateixos! Si entres a la web que he enllaçat damunt el seu nom, t’agradarà trobar-hi retalls i poemes que són petites joies per tenir presents de tant en tant. Un petó.
Retroenllaç: ara, vosaltres | lletres minúscules