Etiquetes

, ,

Amedeo Modigliani, Cariàtide, 1913

 

Aquesta solitud serena, assumida, sentida com un refugi íntim. A vegades em cal fer un parèntesi, trobar refugi quan algun episodi m’esgarrapa i, pacientment, llegeixo aquest poeta per a no oblidar que he d’esmerçar el temps de què disposo a construir…

 

 

 

Un gest, has dit, rebla tota una vida.
Potser sí, però pensa
que cap gest no et pot retre
tots els colors perduts per refús o desídia,
tot l’aldarull fecund de veus en discordança.
Esmerça, doncs, el temps de què disposes
a construir, pacientment i amb urc,
el refugi en què vius,
maó rere maó
fins a culminar l’obra;
vulgue’l ofert a totes les clarors,
i no esperis, badoc o rondinaire,
prodigis i senyals
ni el gest sublim que tot ho justifica.
Res no et serà donat des de l’enlloc que et tempta.
Edifica’t;
ja ho saps, t’hi va la vida.

 

El refugi de “Les clares paraules“. Miquel Martí i Pol ♣

Advertisements