Etiquetes

, , , ,

Viatge a la Puglia

paret seca 3L’essència més crua i primigènia del paisatge mediterrani la redescobreixo a “El sol dels Scorta” de Laurent Gaudé. Aconsegueix que retrobi la seva plena autenticitat: terra pedragosa i rogallosa que llueix i es manté valenta sota el sol implacable.

Així entrem en escena:

La terra

Semblava que l’escalfor del sol hagués d’esbardellar la terra. Ni un alè d’aire no feia estremir les oliveres. Tot estava immòbil. El perfum dels turons s’havia esvanit. La pedra gemegava de calor. El mes d’agost pesava sobre el massís del Gargano…

Sota el sol aclaparador de La Puglia –regió italiana situada al taló de la bota-, en el poblet de Montepuccio, Laurent Gaudé narra la crònica d’una familia, condemnada al deshonor. Els Scorta viuen pobrement a Montepuccio. S’han compromès, però, a passar de generació en generació, el poc que la vida els deixa en herència. I a banda de la botiga familiar de venda de tabac creada amb els diners que ells anomenen el “diners de Nova York”, la seva riquesa és tan immaterial com una experiència, un record, una petita parcel·la de saviesa, una espurna d’alegria. O fins i tot, un secret.

Profundament humanista, Laurent Gaudé, revela, des del 1870 fins avui, l’existència d’aquesta familia on cada generació, cada individualitat, intenta aportar, d’acord al seu propi destí, l’orgull de ser un Scorta.

La família

Tu no ets res, Elia. Ni jo tampoc. El que compta és la família. Sense la família ja series mort i el món hauria continuat girant sense ni notar que havies desaparegut.

paret seca 3

L’oli

Feia portar unes quantes llesques de pa blanc i una ampolleta d’oli del seu i assaborien aquell nèctar amb recolliment.
-És or -deia l’oncle-. Els que diuen que som pobres no han tastat mai una llesca de pa sucat amb oli del nostre. És com clavar les dents al turons. Té gust de pedra i de sol…L’oli d’oliva és la sang de la nostra terra.

 Les sargantanes

Els comensals estaven protegits del sol per una estora de palla, però, per l’escalfor de l’aire, es notava que fins i tot les sargantanes devien suar.

El caràcter

Tenia la rudesa de la terra del sud i la mirada fosca dels homes sense por.
Els homes, com les olives, sota el sol de Montepuccio, eren eterns.

El sol dels Scorta Laurent Gaudé, Premi Goncourt 2004 ♣

Una novel·la per llegir sota un pi o una alzina, mentre les cigales entonen el seu cant de sirena…
paret seca 2

Advertisements