Etiquetes

, , , , , ,

 

moon calendar for 2019_gardenista

El calendari lunar anuncia que quan està en fase de lluna nova, invisible per nosaltres, és un moment propici per iniciar un nou projecte i posar en marxa les idees latents. Avui tenim la primera oportunitat.

Aquest any acabat de tancar, he gaudit com no havia fet abans de passejar pel bosc i m’he omplert de l’energia que en el dia a dia es va evaporant. He descobert amb plena consciència, que estar a prop de la natura fa bé.

A casa, tinc quatre plantes que cuido amb certa dedicació perquè tant em meravella la perfecció del cicle de vida, com em desconcerta el desgavell del clima que les fa créixer quan no toca i les fa hivernar quan se suposa que han de florir. Però, la lluna és molt sàvia i tossuda i és probable que no estigui sota la influència d’aquest desordre climàtic i, per tant, persisteix en fer-nos saber que segons la seva posició en el firmament podem conèixer el dia més adequat per plantar, adobar o birbar (bonica paraula que defineix arrencar les males herbes). Com exemple per aquest gener, entre el 9 i l’11 és excel·lent per aconseguir uns magnífics tomàquets, pebrots o pèsols. El 16 i 17 en canvi, són pobres per plantar perquè les llavors tendeixen a descomposar-se i podrir-se. El 27 i 28 són bons dies per trasplantar.

Aquest satèl·lit natural de la Terra, genera un magnetisme i una fascinació irresistibles. El 2019 rememorarem que fa cinquanta anys que l’home va posar-hi els peus. I si fins fa tres dies, la cara fosca, oculta de la lluna, la que no veiem mai, era una incògnita, des de la Xina han fet allunar un aparell per examinar-la minuciosament. La curiositat i l’ambició de l’home no té límits com Cyrano de Bergerac que hi estava ben obsessionat i havia arribat a imaginar que “la Lluna és un món com el nostre i que la Terra és la seva lluna”.

Celebrarem moltes efemèrides de personatges notoris i excepcionals (els vint-i-cinc anys de la mort de Calders, el bicentenari de Melville i el seu Moby Dick, els setanta-cinc anys de la mort de St. Exupéry, noranta de Tintin, Brossa, da Vinci…) de fets que han marcat la història (trenta de la caiguda del mur, setanta-cinc del desembarcament de Normandia o els cinquanta del concert de Woodstock).

Mestrestant, el món terrenal, el de carn i ossos, el que roseguem cada dia, s’anirà capgirant i veurem coses molt lletges i sentirem paraules molt gruixudes. Desitjo que tots els mals auguris que amenacen la llibertat, la pau, la convivència, la justícia ens facin conscients i, ens facin créixer. Últimament, he llegit lletres molt raonables que acomboien el meu malestar i la recepta, per dir-ho de manera planera no és tan difícil, cal però, perseverar: cultivar l’intel·lecte. Sí, llegir, sospesar, debatre, compartir idees, reflexions i raonaments per obtenir un criteri sòlid i defensable. Distingir autoritat d’autoritarisme, no acceptar que et silencii la por. Aquest per mi és el gran repte comú que tenim entre mans i que no podem deixar amb el “qui dies passa, anys empeny” perquè el curs de la història el podem escriure entre tots aquells que vivim per uns valors universals i nobles.

La història l’escrivim entre totes i totes hem de conjurar-nos per emergir com individus forts i fer desaparèixer la idea de ser l’ombra d’algú i expandir la diferència com a font de riquesa humana. La intolerància hauria de desaparèixer del diccionari. I que si volem la lluna i ens la baixem nosaltres soles (Frida Kahlo dixit) sigui un fet normal i no excepcional.

La lluna nova es presenta cada mes. Si ens saltem alguna cita, tenim el mes següent per fer allò que hem deixat encapsat en algun racó del pensament. Mai és tard.

Bon any!

Montse Frauca ♣

 

 

 

 

 

 

 

Anuncis