Recordar el significat de paraules que repetim i masteguem incansablement, m’obliga a fer més conscient encara, la situació histriònica i desaforada que vivim.

Prendre consciència. Adonar-se, apercebre la coneixença de l’existència, de la realitat, d’una cosa.

Consciència col·lectiva. Conjunt de creences i sentiments que integren l’heretatge comú d’una societat.

Pau. Estat de tranquil·litat o de quietud no torbat per esforços treballosos, molèsties, … Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, …

Llibertat d’expressió. Facultat de manifestar vivament, clarament, el que un pensa i sent.

Justícia. Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret.

Respecte. Acció de considerar alguna cosa com quelcom que un ha de tenir en compte. Consideració de l’excel·lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li.

Filibusterisme. Tàctica obstruccionista que consisteix a dificultar la sanció de projectes per mitjà de discursos inacabables.

Indiferència. Manca de sentiment a favor o en contra d’alguna cosa. Absència d’interès respecte a alguna cosa.

Cinisme. Doctrina de l’escola filosòfica dels cínics, fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates. Que, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals.

Mentida. Asserció feta amb plena coneixença contra la veritat.

Presó. Edifici públic en què es custodia persones privades legalment de llibertat

Ràbia. Torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Sentiment de disgust o de contrarietat.

Setge. Fet d’encerclar una ciutat, una fortalesa, …, per combatre-la i emparar-se’n.

Colònia. Territori sotmès al domini polític, militar i econòmic d’una potència forana, regit generalment per una legislació especial.

Impotència. Falta de potència, força, mitjans, suficients a fer alguna cosa.

Indefensió. Situació d’una part a la qual es neguen o limiten il·legalment els mitjans processals necessaris per a l’exercici de la seva defensa.

Repressió. Acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius opositors o discrepants, mitjançant la limitació de les llibertats públiques.

Venjança. Punició que un infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, …, inferit per aquest a ell o a altri.

Decència. Que mostra respecte als bons costums, que no ofèn el pudor, la vista. Que obra dignament.

Honorar. Enaltir, premiar, el mèrit d’algú o alguna cosa.

Valor. Coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por.

Manifestació. Demostració col·lectiva en què les persones que hi concorren fan evident les seves conviccions, desitjos o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació.

Reivindicació. Acció de reclamar un dret, un bé moral que li és degut. Defensar públicament i manifestar l’ús i la importància d’un pensament, un valor per tal de restablir-lo.

Identitat. Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa. La llengua forma part essencial de la identitat d’un poble.

Autodeterminació. Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític.

Silenci. Absència de tot so o soroll. Fet de no expressar el pensament sobre una qüestió determinada ni amb paraules ni per escrit.

Dignitat. Respecte que mereix una persona en virtut del qual no s’humilia ni deixa que l’humiliïn.

Democràcia. Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.

Llibertat. Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa.

Paciència. Qualitat, virtut, de qui sap suportar els mals amb fortitud, sense plànyer-se’n. Qualitat de qui suporta amb calma l’espera d’una cosa que tarda.

Esperança. Confiança de qui creu que alguna cosa, algú, un déu li serà favorable.

I tanco, aquest diccionari* particular, amb unes paraules que Rovira i Virgili escrivia l’any 1940, des de l’exili. Paraules d’una persona esperançada. Fem-les nostres:

Enmig del present desolat i tràgic, poso la meva esperança en els dies que vindran, en el dret que triomfarà, en les llibertats que es restabliran, en la llengua que persistirà. No em descoratjo, no renuncio, no deserto. I somnio en la més gran Catalunya, la més gran pel territori, la més gran per la llibertat, la més gran per la civilització. (…) Treballar en tot allò que jo pugui, perquè ressorgeixi –més sòlida, més pròspera i més noble encara que abans– la pàtria caiguda. Aquest és, mentre el tren en marxa m’allunya de Perpinyà, el meu jurament de català nacional.

 

Montse Frauca ♣

*definicions extretes de la web de l’Institut d’Estudis Catalans Diec2