Etiquetes

, , , , , , ,

A book of ducks_Penguin books

Volar.
Cada estiu busco la història. La història que em farà volar ben lluny i enlaire, que m’explicarà allò que encara ignoro. Em narrarà a cau d’orella un relat genuí que em farà passar llargues estones arrepapada a les pàgines d’un llibre sense saber què està passant al meu entorn. Em submergiré en una bombolla màgica de la que em serà difícil sortir-ne perquè m’hi deixaré embolicar. I de ben cert, que no en sortiré indemne.

Hi ha una quantitat generosa de novel·les candidates a ser la de l’estiu. Entre elles, m’han parlat molt bé de:

 

 

Jonathan Lee: “El gran salt” publicat per Edicions del Periscopi

 

Al setembre de 1984 un home s’allotja al Grand Hotel de Brighton amb un objectiu clar: posar una bomba per matar Margaret Tatcher durant la convenció anual del Partit Conservador. La història farà confluir la vida d’en Moose, exatleta retirat i actual director general de l’hotel, i la de la seva filla Freya, una adolescent que es pregunta què fer amb la seva vida després d’acabar l’institut, amb la d’en Dan, un jove de l’IRA expert en explosius.

El gran salt és una novel·la ambiciosa sobre tres personatges amb els destins entrellaçats contra tot pronòstic. Jonathan Lee es basa en un fet real per endinsar-nos amb elegància i humor en les vides afligides dels seus protagonistes, marcats per la frustració, la moral i el conflicte polític. La titllen d’irresistible i encertada. Podeu llegir el pròleg que escriu Matthew Tree i el primer capítol, aquí.

 

 

 

Salman Rushdie: “Els fills de la mitjanit” publicat per Bromera.

 

Saleem Sinai neix coincidint amb l’instant mateix en què l’Índia assoleix l’anhelada independència dels colons anglesos. Aquest fet lliga per sempre la biografia de Saleem a la història del seu país i el dota d’unes capacitats extraordinàries: posseeix un olfacte que li permet ensumar amenaces que la resta dels humans no poden percebre, així com una connexió telepàtica amb els altres mil “fills de la mitjanit”, tots nascuts els primers minuts de vida de l’Ìndia lliure. Aquí en podreu llegir un fragment.

 

 

 

Simonetta Agnello Hornby: “Unas gotas de aceite” publicada per Gatopardo ediciones.

 

Autora de La Mennulara, en aquest llibre, parla de la memòria familiar, la nostàlgia de la infantesa, un relat autobiogràfic. “Unas gotas de aceite”, deliciós el títol i més encara en la versió original, Un filo d’olio, és també un retrat de la Sicilia dels anys cinquanta d’una família de l’aristocràcia terratinent. L’escenari: Mosè, la finca familiar, a prop d’Agrigento, que cada any, de maig a octubre, acull els Agnello.

L’autora parla dels estius passats a Mosè, de l’emoció del viatge, dels parents i les seves històries, dels pagesos, i de tots els records d’infantesa i joventut que queden gravats a la seva memòria. Entre els records més vius, s’hi troben els que giren al voltant del menjar i el procés de preparació: l’hort, el ritual a la cuina, l’elaboració dels plats, els convidats…

A través de les receptes de la Chiara, la seva germana, que formen part de la tradició familiar, de les fragàncies del camp i del gust sicilià, Simonetta construeix la història de la família, un retrat sobre un lloc i una terra i, de tot el que perdura. Aquí en podreu fer un tast.

Tot apunta a que aquesta sigui la meva història d’aquest estiu. ♣

 

 

 

 

 

 

Anuncis