Sí, un altre dia de sol.

Pensar l’estiu com l’espai i el temps que volem que sigui. Fer el compte enrere per abocar-nos cap aquest fragment d’experiència que volem determinar al nostre gust. Un bocí que ens trobem cada any amb la il·lusió de fer-lo diferent. Suspendre les obligacions i irrompre en el desig.

Aquest vull que sigui l’estiu perfecte. I si no ho és, ho hauré intentat. I una de les coses que faré serà viatjar i llegir sense pressa.

Aquestes tres propostes les he llegides i les recomano perquè són, des del meu paladar, literatura fina.

 

Maggie O’Farrell: “Tiene que ser aquí”. Publicada per Asteroide en castellà i per l’Altra editorial en català.

 

 

Es casi indescriptible el alivio que siento cuando me toca. Creo que nuestro idioma no tiene una palabra suficientemente generosa que sea capaz de expresar la euforia que me embarga al hundir la cara en su pelo, al zambullirme dentro de su abrigo y apretar su cuerpo contra el mío.

Acabo de descobrir una escriptora, Maggie O’Farrell, que pot presumir d’aquell do tan apreciat: relatar històries amb naturalitat i coherència. Tiene que ser aquí és una lectura bàlsam, ben escrita, fluida, amb personatges de carn i ossos, més compactes o més fràgils que aporten retalls de la biografia dels dos personatges principals: la Claudette i en Daniel. Només us avanço que són una parella atípica, ell de Nova York amb dos fills a Califòrnia i, vivint a Irlanda. Ella és una estrella del cinema que un dia decideix abandonar i arrecerar-se al món rural irlandès. Tots dos semblen feliços. La història de dos personatges que busquen el seu lloc al món. S’explica en capítols que corren endavant i enrere en el temps permetent que visquis un univers complet de la seva vida intensa i imperfecta. Una delícia per a gaudir d’una excel·lent lectura. El podeu començar a llegir aquí.

 

 

Kent Aruf: “Nosaltres en la nit”. Publicada per Angle Editorial.

 

 

Ella s’havia passat el dia netejant la casa a fons. Havia posat llençols nets al llit, s’havia banyat i s’havia menjat un entrepà per sopar. Quan va ser el capvespre es va asseure a la saleta en silenci, ben quieta, reflexionant, esperant que es fes fosc i en Louis truqués a la porta.

La crítica ha elogiat aquesta novel·la amb generositat “Una història potent i breu sobre dos personatges que es neguen a anar dòcilment cap a la seva nit” The Philadelphia Inquerer.

Però qui es desfà en elogis sincers és la seva editora Rosa Rey, que explica amb apassionada profunditat que estem davant un conte d’aprenentatge universal. És una història senzilla i sàvia: la renúncia a viure la vellesa en soledat i prodigar un amor transparent.

És una proposta, la de la protagonista, molt agosarada: demanar al seu veí que vagi cada nit a dormir amb ella. Vol companyia. No vol estar sola. És commovedor sentir-los parlar en el silenci de la nit sobre les seves vides, que han viscut separades, que les coneixien i com les interpreten anys després.

 

 

Claire Keegan: “Tres llums”. Publicada per Editorial Minúscula.

 

 

Aquesta és l’aigua més fonda en què m’he banyat mai. La mare ens banya en tan poca aigua com pot, i fa que la compartim. Al cap d’una estona m’estiro i a través del vapor miro la dona mentre em frega els peus… Les seves mans són com les de la mare, però també tenen alguna cosa més, alguna cosa que no he notat mai i per a la qual no tinc nom. Sento que em falten moltes paraules, però aquest és un lloc nou i calen paraules noves.

Un nena petita passa un estiu en una granja irlandesa amb uns pares d’acollida, sense saber quan tornarà a casa. Amb aquests estranys troba un afecte que desconeixia.

Com un llibre tan petit pot contenir una història tan gran? És magnífica la sensació que t’emportes quan un llibret de no més de cent pàgines, que et cap entre les mans, t’omple amb tot allò que no s’ha mencionat. És el difícil art de mostrar i deixar al lector que vagi teixint cada situació que l’autora embasta. És una joia d’aquelles que m’agradaria que no passés desapercebuda en el taulell de novetats de les llibreries.

Tornaré amb alguna proposta més, abans no entri en el temps del desig. ♣