Era una d’aquestes tardes mandroses, estirada damunt un llençol blanc de cotó per sentir certa frescor. La llum tènue del sol entrava obliqua per la finestra. Queia la tarda i un color daurat pintava les parets de casa. Tenia a les mans un altre Asteroide, de títol Aquella tarde dorada, que conjugava perfecte amb la situació. La lectura, una delícia.

Peter Cameron m’ha tornat a seduïr amb aquesta novel·la d’històries individuals que es veuen interferides per un personatge que sense saber què vol i cap on es dirigeix, provoca canvis en la vida de tots, inclosa la seva.

Omar Razaghi, el protagonista, professor de la Universitat a Kansas, rep una beca per a escriure la biografia d’un famós escriptor. Envia una carta als marmessors, demanant-los permís per a escriure-la. Els tres marmessors: la seva vídua, Caroline, el seu germà, Adam i la seva amant  i mare de la seva filla, Arden es neguen a donar-li autorització. Ell, però, i amb la insistència de la seva parella, decideix presentar-se sense previ avís a Uruguay, on viuen, per intentar convèncer-los.

És d’aquelles novel·les que visualitzes com una pel·lícula. Costa ben poc imaginar Ocho Ríos, la mansió on viuen les dues dones, rèplica d’una arquitectura alemanya dels anys 50, enmig del camp i allunyada de vida social, i com, previsiblement, l’arribada d’Omar desequil·libra les rutines i els pensaments encarcarats d’aquest fràgil ecosistema.

Els diàlegs són enginyosos i destil·len sentit de l’humor i sarcasme, sempre amb elegància. Es desencadenen rebomboris interns que posen de relleu les debilitats i les fortaleses de cadascun d’ells. Sense esforç, entres en aquesta comèdia romàntica que commou i accentua les pulsions humanes: trobar la pròpia via, l’amor i el reconeixement.

Les perles:

“Es importante comprar objetos bonitos cuando uno es feliz.”

”Creo que la gente debería dejar el mundo habiendo hecho limpieza, sin dejar ni un solo rastro. Me parece una ordinariez dejar cosas tras de sí, es como dejar la basura, pienso yo. Yo no dejaré nada tras de mí.”

“¿Alguna vez has pensado que tu vida es una novela? Yo sí. Debes vivir tu vida como si fueras el héroe de una novela. Siempre hay que hacer algo interesante, siempre hay que ganarse un hueco en la página.”

És una excel·lent opció per a passar aquestes tardes daurades que comencen a escurçar-se.

I us convido a que la comenceu a llegir aquí.

Aquella tarde dorada, Peter Cameron, Libros del Asteroide ♣