En Joan Vinyoli afirmava: «m’atreveixo a dir que visc poèticament cada moment del dia i de la nit».
Personalment, no m’atreveixo a dir el que Vinyoli expressava tant contundentment, però sí, seria aquest el meu desig: projectar-me diàriament en clau poètica.
I per tant, he volgut fer l’experiment amb una nova tècnica narrativa. Aquí comparteixo la creació d’un poema visual que m’ha resultat una experiència sorprenent, fins i tot prodigiosa perquè on no arriben les paraules arriben les imatges, les textures, el color, la disposició de l’espai, …
Montse Frauca ♣
Ets una artista Montse!!!!
Gràcies Mercè! És un descobriment, la veritat! Amb ganes d’explorar més… 😉
És fantàstic. Tot en aquesta creació és poesia.
Albert! Gràcies! M’afalaga! 😉
Colpidora, com sempre. Endavant, cada dia ho fas millor.
😉