Flaubert. Madame Bovary_ la tardor, el meu secret. Oct93

Nin. Diaris_una musa m’il·lumina. Oct85

Chéjov. Cuentos imprescindibles_un dia plujós i trist. Oct09

 

 

Els llibres van sentint el pas del temps, els canvis d’estació, els contrastos de temperatura i mentre perden color i aprest, guanyen en solidesa perquè es mantenen ferms i fidels al seu lloc. Sóc primmirada amb l’estètica de les cobertes, qui no se sent atret per la imatge o color quan repassem els lineals en una llibreria. Ara bé, sóc especialment perepunyetes amb els lloms perquè és l’únic fragment que veus en posar-los arrenglerats a la prestatgeria. Que les diverses alçades dels llibres dibuixin petites crestes forma part del paisatge, que els lloms siguin més amples o més estrets també; no obstant, les coloraines, el tipus de lletra amb més o menys encert sí que pot tenir infinits resultats i n’hi ha que em fan mal al ulls…Per tant, decideixo fer-los un re-styling.

 

Trio els llibres intuïtivament i amb cura. Començo a folrar-los, amb paper senzill, paper kraft que es deixa plegar amb facilitat. Dúctil al tacte dels meus dits, vaig marcant sécs, doblego i plego i per acabar estampo al llom, amb la meva lletra manuscrita, el cognom de l’escriptor/ra i el títol de l’obra. Com he gaudit de fer vestits nous a aquests cossos que envelleixen amb tanta elegància.

Ara, que els veig arrenglerats, són una massa de color neutre que els meus ulls complaents pentinen amb tendresa.

Ha estat un dolç viatge en el temps. És increïble la velocitat amb què es destapen les capses de la memòria. Fas un retorn a dies pretèrits i visualitzes fragments sencers de la vida i, sento enyorança… Només prendre’n un, brandar-lo amb les dues mans i ensumar les vides que he viscut. L’obro i em sorprenc de l’estat de les pàgines, descolorides, i algunes tacades de piquets de color rovell, cosa que no m’explico.

Tinc el costum de marcar les guardes amb la data en què vaig comprar-lo i quatre lletres que vull siguin espontànies -un estat d’ànim o el temps que feia aquell dia- i, avui aquest petit retall d’informació m’ajuda a fer aquest salt al passat, em posa en situació. Un recorregut que omple la meva biografia. He sentit un cop de nostàlgia tendra, desordenada, borrosa. He mirat fugaçment per una escletxa. N’he tingut prou per despertar la sed, la sed de tornar a beure d’aquestes lletres, que s’han tornat clàssics.

 

Més notes a les guardes:

Durrell. Livia_ una tarda xafogosa perduda entre els llibres de La Central. Ag99.
Beauvoir. La fuerza de las cosas_ aquesta soledat que persisteix en ser la nostra ombra. Maig92
Lessing. El cuaderno dorado_ me’l regala una amiga en un moment màgic. Abr05
Ferrater. Noticias de libros_amb una nota manuscrita d’una persona que va ser propera. Jul05

Montse Frauca ♣