Etiquetes

, ,

1 de febrer 2015 00

instantània presa un diumenge fred del mes de febrer

Sense haver pogut accedir al recital de poesia anglesa que regalaven Julie Christie i Marta Pessarrodona a l’auditori de La Pedrera, no m’he pogut estar de transcriure un dels poemes que esperava escoltar amb candeletes.

La pèrdua es pot expressar de moltes maneres. Existeixen poemes inoblidables que queden arrapats per sempre més en les profundes arrels de l’ànima.

Dedico avui aquest espai a aquest magnífic vers Stop all the clocks del poema Funeral Blues de W. H. Auden. La versió original, la traducció exquisida de Narcís Comadira i l’enllaç a un minúscul fragment d’una pel·lícula -que us serà familiar- en què es recita amb emoció continguda. Gaudiu-ne.

Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling on the sky the message He Is Dead,
Put crepe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.

The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood;
For nothing now can ever come to any good.

 

I la traducció:

Fora tots el rellotges i el telèfon odiós, doneu, per que no bordi, un os sucós al gos,
tanqueu tots els pianos i, amb els timbals somorts,
traieu el taüt fora, que vinguin ploramorts.

Que els avions voltegin pel cel gemegant fort, que hi guixin un missatge: El Meu Amor És Mort.
Que portin els coloms llaçades de crespó
i els guàrdies de tràfic guants negres de cotó.

Em va ser Nord i Sud i Llevant i Ponent, la setmana de feina i el diumenge indolent,
migdia i mitjanit, la parla i la cançó,
jo em creia que l’amor durava sempre: no.

No em vingueu amb estrelles, no en deixeu cap ni una; desmantelleu el sol i empaqueteu la lluna;
buideu els oceans, talleu el bosc arran,
perquè res ja des d’ara no podrà fer-se gran.

W.H. Auden, Digue’m la veritat sobre l’amor, Barcelona, Empúries, 1997. ♣

Anuncis