Aquests dies potser no estem per lectures massa profundes…
Em passa, amb menys freqüència del que voldria, trobar una entrevista o una ressenya que no només m’atrapi sinó que em desvetlli i recordi “coses importants”. La darrera ha estat l’entrevista de Jordi Nopca a Nuccio Ordine, professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria, amb motiu de la publicació del seu llibre La utilitat de l’inútil.

“L’utilitarisme de la societat contemporània no només amenaça les lletres, sinó també la ciència.”

Professor i assagista, denuncia que l’utilitarisme sigui tan predominant a les escoles i universitats. Fa diana: “No s’ha d’estudiar per aconseguir un títol, sinó per ser millor […]. L’escola i la universitat haurien de formar heretges. Per a mi l’heretge és aquell que diu no a l’ortodòxia. Un bon estudiant tindrà armes per replicar el conformisme i els valors banals que hi ha a la societat.”

Menciona Max Scheler que citant Goethe rebla “com més profund i més complet hagi de ser el coneixement, tant més intens, fort i viu haurà de ser l’amor, o més aviat la passió. S’aprèn allò que s’estima.” I defensa allò que sabem i que ens hem sentit a dir tant: un bon professor, aquell que coneix la matèria i que estima allò que ensenya, et pot canviar la vida. I a mi em deixa amb un regust amarg perquè és com la cançó de l’enfadós que a casa nostra es repeteix i repeteix sense que res canviï. Qüestió de vocació? i de diners?

“La poesia, la necessitat d’imaginar, de crear, és tan fonamental com la de respirar.” Eugène Ionesco

Hem de cultivar la música, la poesia, la literatura per tenir una vida plena i no quedar-nos amb les belleses fàcils, amb aquelles belleses superficials que no requereixen del nostre esforç i que per tant, no quallen, no deixen petja o no fan pensar ni condueixen a un esperit crític i humà.

Aquesta entrevista m’ha fet pensar en uns quants llibres que, crec, han aportat el seu gran gra de sorra en la meva construcció interior, com ara “El llop estepari” de Herman Hesse, “Cartas a un joven poeta” de Rainer Maria Rilke, “La meva concepció del món” de Bertrand Russell o “Montaigne” de Stefan Zweig.

Un dels bons propòsits de cara al 2014, formar-me més i cultivar les arts que omplen l’ànima i fan créixer la pròpia dimensió humana.

I aquest, el poso en els primers llocs de la llista.
La utilitat de l’inútil, Nuccio Ordine ♣ Quaderns Crema / Acantilado