Han pogut l’emoció i l’ànsia de compartir, precipitadament, aquest poema de Gabriel Ferrater, mentre estic llegint “Àlbum Ferrater”, un dels personatges més atractius de la cultura catalana del nou-cents.

Tan bon punt l’acabi, en faré quatre lletres perquè estic descobrint a través dels seus papers i coetanis un retrat fascinant de qui va ser poeta, lingüista, traductor, crític d’art i literatura i professor universitari.

Dits és un poema deliciós, tendre i sensible. Recomano llegir-lo a poc a poc…

Lleugera, s’iniciava
la pluja d’una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
              Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
              damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te’m perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
              amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l’ombra del toc
dels teus dits, quan te’m perdies.

Gabriel Ferrater ♣