“Estic estirada en una hamaca, a la terrassa de la meva habitació de l’Hotel Mirador, el dietari obert damunt els genolls, el sol lluint sobre el dietari, i no tinc ganes d’escriure. El sol, les fulles, l’ombra, l’escalfor, estan tan vius que amollen els sentits, calmen la imaginació. Aquesta és la perfecció. No cal retratar, conservar. És etern, t’aclapara, és complet.” Anaïs Nin (fragment del Diari V)

Amb el temps i unes quantes lectures fetes em pregunto si llegir no és consol a tot allò incomprensible i esfereïdor, inabastable, delirant i commovedor.

En aquesta època de l’any que em destenso i somio desperta que sóc una ànima lliure, deslligant-me de la rutina, busco nous paisatges, noves fesomies i les hores les compto amb el moviment impassible del sol. És en aquestes hores relatives que les lectures se’m tornen ben diferents. Les paraules són transparents i lleugeres i s’emboliquen amb colors frescos i es despullen de la càrrega fosca dels dies massa curts a l’hivern. Es despleguen, s’allisen i mostren una pell fina i delicada. I flueixen.

En aquesta època de l’any llegeixi el que llegeixi, les paraules llisquen com l’aigua que em mulla el cos, em banyen d’històries que abraço i escolto amb els ulls clucs. Em permeto acabar de perfilar el personatge que m’ha enamorat (la Lucrè), acabar d’endevinar la cambra que no ha vist plorar l’home decebut (en Tommasino), reflexionar sobre l’impacte de la doble moral (el Doctor Glas), posar-me a la pell d’una dona enamorada de l’amor (l’Anna). 

Aquests dies d’estiu preparo a consciència els llibres que vull que m’acompanyin perquè les hores s’estirin i escampin eternes.  

“Diarios” de Jaime Gil de Biedma – “Jardí vora el mar” de Mercè Rodoreda – “A la recerca del lotus” de Charmian Clift – “Como si existiese el perdón” de Mariana Travacio 

I si aquests no els hagués llegit, me’ls enduria de ben segur: “Cendres” i “Vent de grop” d’A. Bertrana (sempre, Bertrana)  – “Retrat de matrimoni” de M. O’Farrell (la veu evocadora) – “Mirar” de J. Berger (la mirada única i exclusiva)  – “Solastàlgia” d’Ada Castells (una veu robusta) –  “El despertar” de K. Chopin i “Herederás la tierra” de Jane Smiley (dos clàssics) – “Noches azules” de Joan Didion (llegir-la és il·luminador) – “Cartes a un jove escriptor” de Colum McCann (per lletraferits com jo). 

Perquè aquests dies clars, les paraules canvien la pell.