Etiquetes

, , , , ,

Contemplation, John William Godward

A la Remei.

Llegir Madona con abrigo de piel és descobrir una joia guardada en una capseta oblidada en un calaix.

Escrita a principis dels anys quaranta per Sabahattin Ali, autor nascut a l’antic imperi otomà, dissident, censurat, empresonat i assassinat. Més de setanta anys després, es torna a publicar Madona con abrigo de piel i s’eleva la dignitat d’aquest escriptor.

La història arrenca als anys vint a Berlin. Raif Bey, un jove turc és enviat pel seu pare a aprendre sobre el negoci dels sabons. Ben aviat, però, ho abandona i es dedica a estudiar alemany i llegir sense descans. Explora la ciutat, els seus parcs, els seus carrers, museus i galeries. La seva vida fa una transformació quan en una exposició veu un quadre d’una dona vestida amb un abric de pell. Cada dia se’n va a la galeria a contemplar-lo fins que arriba el moment que troba la madona pel carrer. És de carn i ossos! És un esperit lliure i, potser fonedís. Una dona que obrirà un finestral a la vida de Bey.

Llegim una explosió de sentiments nobles.

Regresé a la pensión casi corriendo. No quería pensar ni recordar nada. Los acontecimientos de esa noche era tan valuosos para mí que me daba miedo tocarlos aunque fuera sólo con el recuerdo.

Deu anys més tard a Ankara, un home en situació precària, troba un lloc d’oficinista i comparteix despatx amb Raif Bey qui li desperta curiositat perquè és un company de feina que el desencaixa: tímid, discret, molt tranquil i, fins a cert punt, avorrit. Aquest és el narrador que obre les pàgines de la vida del protagonista per mostrar amb lucidesa i honestedat el valor cabdal del que signifiquen els sentiments. El motor que ho fa girar tot o que ben al contrari, ho pot aturar tot.

I també llegim una història sobre la tolerància i l’esforç que suposa conèixer el ser humà.

Porque siendo conscientes de lo difícil que es conocernos unos a otros, en lugar de afrontar el esfuerzo que supone, preferimos andar a tientas, como ciegos, y solo reparar en la existencia de los demás cuando chocamos con ellos.

I encara una mica més: una història d’amor delicada que impregna els fulls de la novel·la amb pensaments i converses per recordar.

El amor no es en absoluto lo que usted dice, una modesta simpatía o un cariño profundo. Es un sentimiento completamente distinto, que no podemos describir; que, de la misma manera que no sabemos de dónde viene, el día menos pensado se va sin decirnos adónde. Por el contrario, la amistad es permanente y se basa en el entendimiento. Podemos señalar cuándo ha comenzado y, si naufraga, podemos analizar las causas.

Filiz Ali, la filla de l’autor explica que La madona amb abric de pell, “és el tipus de dona que voldríem ser. Amb el moviment feminista, totes ens hem tornat una mica com Madona, lluitant les nostres batalles.”

És una lectura que marca un tempo pausat i reflexiu. Permet construir una bombolla. Et transporta fins a creure que el cor pot ser immensament noble.

Madona con abrigo de piel de Sabahattin Ali, Ediciones Salamandra ♣

Anuncis