A punt de tancar la porta al 2014 i amb moltes ganes d’encetar el 15! Em resisteixo a fer cap llista dels vuit, nou o cent millors llibres de l’any. M’estimo més fer el “ranking” de les lectures que heu escollit vosaltres aquí, en aquest blog, tan meu com vostre.
He fet el tafaner entre bambolines i m’ha encantat conèixer quines han sigut les entrades més transitades. Avui sou vosaltres, els actors protagonistes. És molt gratificant descobrir què us agrada i la curiositat de saber-ne més detalls em pot. Sóc ben conscient que quan et planteges escriure en una plataforma digital, saps que les regles del joc són unes, t’agradin més o t’agradin menys.
Sempre he imaginat que estic en un aparador ple de focus on tothom pot mirar i jo quedo rere el vidre enlluernada sense veure-hi res.
Aquestes són les regles. Per això, quan veig que heu voleiat per tots els racons o heu deixat algun comentari salto d’alegria!
Totes les lletres que intento destil·lar surten del cor. Algunes ressenyes han estat més plaents que d’altres, us ho asseguro, però totes i cadascuna de les lletres minúscules que aquí llegiu flueixen de molt endins.
He d’agraïr als qui em coneixeu que, escolto sempre les vostres recomanacions -vaig guardant paperets per tot arreu- i que em són imprescindibles els glops d’aire fresc i oxigenat que em regala el club i la seva capdavantera, la Fe, sempre al peu del canó amb lectures estimulants i arriscades.
Aquí ve doncs, el rànking! lectures escollides per aquest estiu encapçala la llista i ha estat el dia més transitat de l’any. Espero que si en vàreu triar algun, el degustéssiu amb plaer. El silenci del far va tenir moltíssims seguidors amb comentari inclòs de l’Albert Juvany, l’autor, a qui desitjo que aquesta novel·la sigui l’entrada a una llarga carrera literària. Querido Diego te abraza Quiela va ser una ressenya difícil perquè emana molta tristesa, però, us va plaure de debò i hi vau fer comentaris molt sentits, gairebé ha sigut el hit-parade. Paraules d’amor trepitja els talons a l’anterior; reconec que va ser un parèntesi entre lectures aspres i commovedores; llegir cartes d’amor és un bàlsam per l’ànima. L’escuma dels dies i el seu surrealisme us va despertar molta curiositat i queda dins dels sis més llegits.
Personalment, James Salter que per a mi va ser una descoberta magnífica, va tenir doble premi, haver-lo conegut i tenir el plaer que L’Altra editorial la llegís i expressés la seva opinió. També Edicions el Periscopi ha compartit a la xarxa les ressenyes de tres de les seves publicacions: Ànima, El silenci del far i L’aigua és això.
Deixo la cirereta pel final perquè entre els cinc més llegits s’hi troba el recull de poemes quan somrius.
Heu passejat per lletres que m’estimo especialment. Són lletres on aboco sentiment pur de la mà de grans poetes que m’amanyaguen l’ànima i aquesta felicitat necessito compartir-la amb vosaltres: Ferrater sensible, En memòria a Joan Vinyoli, Suite de Parlavà i la Lliçó dels ametllers o el Refugi…
Gràcies per ser aquí i que el 2015 sigui generós i vingui carregat d’optimisme, amor i passió!
Un any molt intens, molt bona feina!
Ànim Montse per seguir escrivint i per fer-nos arribar les teves reflexions.
Bona entrada d’any!
Anna
Fidel a la cita, Anna! Una abraçada!
Gràcies Montse per les teves recomanacions!:
‘Quan hom recita un poema a poc a poc, llavors sorgeix alguna cosa d’estable, quelcom on pot fixarse la mirada…’ R.M. Rilke
Feliç mirada poètica pel 2015
Gràcies Mònica! Felicíssim 2015! Ple, ple de coses bones. Bonica reflexió la de Rilke. La guardo amb carinyo!
Un any intens de lectures compartides, gràcies per deixar-m’hi ser!
Fe! Què puc dir que no et soni a paraules ja dites: ets el motor, de la majoria de nosaltres, que empeny a perseverar i esforçar-nos en llegir i pensar i descobrir més enllà del nostre món particular! No deixis d’estar entre aquestes lletres! Gràcies. Una abraçada!
Montse, totes les lletres del blog, encara que en minúscula, són tan grans que, tal i com dius, sabem perfectament d’on surten. No poden venir d’enlloc més que d’un batec. Malgrat les regles, el més important és dir les coses, opinar, pensar, sentir. Fent això mai t’equivoques, simplement creixes i fas créixer els altres.
Gràcies per fer-me un petit foradet en aquest recull d’opinions i sentiments, en lletra ben petita, potser lligada. Que les lletres minúscules que vindran no vulguin ser mai majúscules en la forma però si en allò que volen dir.
Espero anar-te llegint durant el 2015 i algun dia poder conversar amb tu, ja que al club no va ser possible.
Bon 2015 i moltes gràcies pels desitjos.
Una abraçada,
albert juvany i blanch
Gràcies, Albert! Paraules que recullo amb cura i iL·lusió per seguir, seguir, seguir! Que aquest any et porti moltes idees i pensaments per posar damunt el paper! Una abraçada!
Montse, molts ànims per continuar amb aquest fantàstic blog que als seguidors ens fa passar tan bones estones i ens desperta encara més la il.lusió per descobrir noves lectures! Felicitats i un any 2015 ple de bons llibres 🙂
Moltes gràcies Rosa Ma.! Agraïda un cop més per la teva fidelitat! Aquí estaré envoltada de llibres i lletres per oferir! Una abraçada immensa! Bon any!