Dies enrera llançava una qüestió a la xarxa: Què significa ser llegit? Vaig recollir els comentaris que van donar dos tipus de resposta: uns anaven referits a l’escriptor i coincidien en que ser llegit vol dir que l’obra escrita és ben interpretada, que es crea un bon “feed-back” entre l’escriptor i el lector. Les altres respostes es dirigien al lector llegit de manera que s’etiquetava com a una persona amb una bona cultura, valors i criteri.

Aquesta segona apreciació m’indica que podríem ajustar els termes i precisar en ser llegit simplement o ser ben llegit. Ser llegit ens pot dur a pensar més en la quantitat de llibres que un s’ha empassat i, en canvi, el ser ben llegit s’encaminaria cap a la qualitat de la lectura en què el tipus de llibres, a priori, aporten substància i per extensió possiblitat d’ampliar coneixement. Coneixement que col·labora com un plus en el nostre aprenentatge i es transforma en experiència vital. I, per tant, podem suposar que assimilem aquests coneixements i ens són profitosos pel nostre creixement personal i moral.

Per arrodonir-ho, m’acullo a un article de Ll. Anton Baulenes a la seva secció L’escuma de les lletres a l’ARA qui defensa amb les paraules justes que la bona literatura porta, sense dubtar-ho, beneficis:

Per la senzilla raó que la bona literatura és art. Com una pintura o una escultura. Una bona novel·la, per tant, com qualsevol altra bona obra d’art, activa en el lector la combinació més letal que hi ha: la implicació de la intel·ligència i la del sentiment creador per a donar lloc a una nova saviesa.

 

I per acabar-ho d’adobar, apunto un altre aspecte a considerar que redunda en l’anterior: la manera com llegim. En paraules de Josep Pla:

No crec pas que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé.

Aforisme que l’escriptor esmenta en les seves Notes disperses -idea recollida de l’article de Ll. A. Baulenes- i que m’apunto per a tafanejar.  Pla: “Són notes aparegudes a l’atzar, de vegades sobre la marxa, altres a llargs anys de distància: notes de records, de reminiscències, de lectures, de coses vistes, d’escenes que m’han tornat a la memòria, d’obsessions mantingudes en la memòria durant molt de temps, d’impressions immediates i podríem dir fulgurants.”

“Notes disperses” Josep Pla, volum XII, obra completa, 1981 ♣