A Noruega hi ha un fiord llarg i estret entre muntanyes altes que es diu Berlevåg. Al peu de les muntanyes hi ha el poble que li dóna el nom.

Isak Dinesen va ser autora de capçalera durant molt de temps; Set contes gòtics, Ehrengard o Memòries d’Àfrica em submergien en un món delicat i cru, fred i distant on els personatges malden per a fer-se un espai. M’agradava el discurs nòrdic, poc florit, pacient, amb les paraules justes, d’aquesta escriptora. La seva vida aristòcrata era evocadora i el seu itinerari tacat per la desgràcia, val a dir, que m’hi acostava. Eren temps de creixement interior! Després va passar a les lleixes de llibres preferits i especialment cuidats.

Per casualitat, en una llibreria buscant una novel·la, vaig trobar-me amb aquesta petita joia. O em va trobar ella a mi. La ignorància tot sovint em molesta, però si és la pròpia, encara més: desconeixia que El festí de Babette havia estat escrit per ella! Amb certa gasiveria el vaig “arrabassar” del prestatge; havia de ser meu! I em vaig preparar per a devorar-lo. Ai las! Podia haver-me decebut perquè pot succeir que costi retrobar-te amb autors que has deixat enrere, de la mateixa manera que has tancat un capítol vital. Però, no, naturalment, Dinesen em continua fascinant. Espectacular la llisor grisa dels personatges que envolten Babette i que la fan lluir impetuosa i acolorida. És la llei de contraris.

Flueix sense estridències, com el paisatge de Berlevåg. Les estacions hivernals transcorren calmosament i suavitzen, malgrat la gelor, la rigidesa i solemnitat d’aquesta comunitat luterana, que només es trenca després de degustar el miracle culinari. Els desvetlla i se senten, que no ho mostren com esperaríem, commoguts i estranyament propers uns envers els altres. Un estat d’exaltació que queda escrit per sempre més en la seves memòries.

Habitualment a Berlevåg amb prou feines es parlava durant els àpats, però aquesta nit les llengües es van deslligar de seguida com per art de màgia.

A mesura que menjaven i bevien, se sentien cada cop més lleugers de cos i esperit…Van comprendre que no és quan es deixa de banda el menjar, sinó quan es renuncia totalment fins i tot a pensar en menjar i beguda, que es menja i es beu amb l’estat d’ànim adequat.

És un festí per a l’intel·lecte.

“El festí de Babette” Isak Dinesen El cercle de Viena