Que avui dia pràcticament ningú no s’escriu cartes, és un fet palpable. I és un moment estrany per a les cartes literàries. Els volums que s’han publicat fins ara podríem aventurar que tenen els dies comptats perquè habitualment són intercanvis literaris entre escriptors que han passat a millor vida. Amb les noves tecnologies, el gènere epistolar es pot convertir fàcilment en e-epistolar perquè són e-mails els que es passegen pel núvol. Per tant, d’aquí uns anys les cartes tal i com les hem conegudes, poden esdevenir “rara avis”.

Amb molta curiositat em vaig aturar davant aquest “Ara i aquí. Cartes 2008-2011“ de Paul Auster i J.M. Coetzee. ¿Una publicació de missives entre dos grans de les lletres que estan “en actiu”? El que vaig llegir a la contra del llibre em va convèncer:

J.M. Coetzee li proposa a Paul Auster un intercanvi de cartes per donar cos a l’amistat quan estàs separat per la distància.

Ho planteja com un experiment perquè no ho ha provat amb ningú més.

I m’ha agradat llegir-los a tots dos, amb els seus estils particulars. La carta que inaugura el recull l’escriu J.M. Coetzee: “pel que sembla, l’amistat continua sent una mena d’enigma: sabem que és important, però no podem sinó conjecturar per què les persones es fan amigues i per què continuen sent-ho.” P. Auster el respon amb els seus pensaments i així s’inicia una correspondència de 3 anys entre Brooklyn i Austràlia. Cartes que a vegades són unes poques frases; molt seguides o espaiades en el temps. Parlen sobre les seves famílies, viatges, llibres, pel·lícules i la pervivència de les seves novel·les. Discuteixen sobre la política, l’economia i la crisi financera, els esports o la relació amb els crítics literaris.

“Una raó per la qual haig de ser, o puc permetre’m ser  insensible als crítics és que mai no he hagut de dependre dels meus llibres per viure.” J.M. Coetzee

Els dos escriptors són, per a mi, plomes excepcionals, encara que molt diferents. J.M. Coetzee sempre m’ha semblat inconformista i escèptic, lluny de convencions polítiques, mentre que Auster l’he vist en un món molt americà, no obstant els seus personatges trenquin esquemes o siguin transgressors.

Amb aquest anar i venir de cartes, vas construint-los a tots dos i arribes a la conclusió que no pensen tan diferent. Que hi ha més coses que els uneixen que no pas els distancien.

He gaudit d’una bona prosa, d’uns pensaments refinats i d’arguments elaborats. I a més, sembla, que l’experiment els ha funcionat.

Durant la lectura m’he permès alguna pausa a l’espera que arribés la resposta des de l’altra banda de l’oceà.

“Ara i aquí. Cartes 2008-2011” Paul Auster & J.M. Coetzee ♣