Aquests dies que potser tindrem una mica més de temps per dedicar-lo a la lectura, podem escollir entre un mar de títols. Us explico quins he escollit després de les recomanacions que m’han arribat.

Sortir a robar cavalls de Per Petterson. Estic a les darreres pàgines però l’estic allargant. Confesso que m’he enamorat de la prosa d’aquest escriptor noruec. No sé quin és el seu secret, però descriu el paisatge i els conflictes humans amb tanta senzillesa, profunda i transparent, que la història te la fas teva.

Jordi Puntí ho explica així: “Quina meravella, quin control del relat. Petterson ens recorda que el paisatge té memòria. Descriu els conflictes i els anhels humans amb la mateixa subtilesa amb què captura la quietud d’un bosc, la petja d’un ren a la neu, que sol presagiar els grans canvis a les nostres vides.”

Us en deixo un retall: “Quan algú diu que el passat és una terra ignota, que les coses són i es fan d’una manera diferent, puc dir que he tingut aquesta sensació la major part de la meva vida perquè no tenia més remei, però ara ja no. Si em concentro, puc endinsar-me en els magatzems de la memòria i trobar el prestatge adequat amb la pel·lícula adequada i fer-m’hi fonedís…”

La memòria de l’arbre de Tina Vallès. Aquest és el que encetaré tot seguit. La contra del llibre diu que és una novel·la que aconsegueix col·locar el lector en la pell d’un nen i que parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d’on es guarden i com es poden perdre. Les converses entre avi i nét, amb preguntes sense resposta i respostes sense pregunta…

Aquesta és una de les cites que encapçalen la novel·la: “Un nen és un lloc ben bonic per viure-hi.” de Roberto Piumini

i així comença la història: “Són com dues gotes d’aigua”, diu l’avi quan la mare i l’àvia discuteixen. ‘No discutim, nosaltres sempre parlem així’, responen l’una o l’altra si els ho retreus. I el millor que pots fer és deixar-les soles.”

Florido granado caduco marchito de Sara Baume. “Què passa quan la comunitat abandona als que més la necessiten?… Baume converteix allò comú en extraordinari.” Sunday Times.

Més: “Una novel·la en la que no s’humanitza els animals i els llibres no salven ningú. És una conversa amb una única veu lluny del sentimentalisme i un viatge en cotxe que transcorre a través de les quatre estacions del títol.”

Amb aquests apunts en tinc prou per voler descobrir aquesta escriptora i artista irlandesa.

Esperant Mister Bojangles d’Olivier Bourdeaut. “Aquesta història és la meva de debò, amb mentides a tort i a dret, perquè la vida acostuma a anar així.”

I així, de contundent m’arriba aquest escriptor francès que ha entusiasmat la crítica i llibreries franceses. “Aquesta deliciosa novel·la hipnotitza el lector no només amb les seves imatges d’aire surrealista, sinó també pel sentit de l’humor i la subtil malenconia que emana de les seves pàgines, que harmonitzen amb la cançó (de Nina Simone) que ha inspirat el títol. Un text que arrenca amb enganyosa frivolitat i que, a mesura que avança el relat, quasi imperceptiblement, va calant en les zones més sensibles de l’esperit fins a culminar amb una emoció intensa i profunda.”

Un passeig, un parèntesi per alimentar, també, l’ànima.♣