Etiquetes

, , , ,

los crisantemos_Carmen Bueno

los crisantemos_Carmen Bueno

“La densa niebla invernal alta y oscura aislaba el valle de Salinas del cielo y del resto del mundo. Se posaba a ambos lados en las montañas como una tapa y convertía el gran valle en una olla cerrada.”

Així es descobreix Elisa Allen, la protagonista, tancada dins una bombolla i sobreprotegida com els crisantems que cultiva amb devoció i orgull. És una època llunyana per a nosaltres, viatgem al 1937 i rebem un bany de realisme social de la mà d’un dramaturg nordamericà de qui no calen presentacions.

John Steinbeck és un imprescindible si volem llegir els anys de pobresa que van succeir a la Gran Depressió, durant la dècada dels trenta. La seva obra se sitúa en el corrent naturalista i, per tant, és un bon testimoni de la seva època.

A Los crisantemos, exposa amb delicadesa i una gran càrrega emocional, el món de la dona dominat i dirigit per l’home.

Es un relat curt, una joia que condensa en molt poques pàgines la situació ofegant de l’Elisa qui pren plena consciència que el seu destí ja està escrit i, sembla, sense opció de redibuixar-lo.

Les il·lustracions de Carmen Bueno arrodoneixen la publicació. Il·lustracions que acompanyen les paraules i els pensaments lacònics de la protagonista. Els crisantems són el símbol d’una vida aparentment bonica i acolorida, però limitada i sense horitzó.

“Con los hombros erguidos, la cabeza hacia atrás y los ojos entrecerrados de manera que apenas captaba la escena. Movió los labios en silencio, formulando las palabras: “Adiós…, adiós”. Luego susurró: “Es una dirección que brilla. Hay allí un resplandor.”

Una delícia llegir Steinbeck.

Los crisantemos de John Steinbeck, Nordicalibros ♣

 

Advertisements