Un petit apunt de darrera hora. Experimento una certa urgència en comunicar-vos que sóc afortunada. Afortunada per moltes coses, però el que ara m’apressa és a explicar-vos-en dues (val a dir, que la intervenció de la Fe n’és la principal causa):

Una, la felicitat que et dónen els gestos espontanis i generosos de persones que retrobes després d’unes dècades, i,

Dues, llegir un petit assaig commovedor que, com esmenta la solapa del llibre, hauria d’arribar a tots els estudiants i professors per provocar un nou debat i concienciar als més joves i no tan joves.

En el primer cas, gràcies Mercè per regalar-me, i que va lligat amb el segon, la lectura de Todos deberíamos ser feministas de Chimamanda Ngozi Adichie.

Hay gente que pregunta: “¿Por qué usar la palabra ‘feminista’? ¿Por qué no decir simplemente que crees en los derechos humanos o algo parecido?”. Pues porque no sería honesto. Está claro que el feminismo forma parte de los derechos humanos en general, pero elegir usar la expresión genérica “derechos humanos” supone negar el problema específico y particular del género. Es una forma de fingir que no han sido las mujeres quienes se han visto excluidas durante siglos. Que tradicionalmente el problema no era ser humano, sino concretamente ser una humana de sexo femenino.

Un petit assaig sobre el feminisme, que sembla que no descobreixi més del que sabem o creiem saber però no ho he llegit pas d’aquesta manera. Amb el punt de partida a Nigèria explica situacions que evidencien la discriminació de les dones: aquestes es tornen invisibles… Treu a la llum relacions tan bàsiques entre les persones que si en tinguéssim consciència plena, tant homes com dones parlaríem de gènere sense distingir el sexe perquè els problemes que vivim són comuns i a solucionar conjuntament. Aquesta situació no obstant, incomoda. Incomoda principalment a causa de l’educació i el patrons estàtics que es transmeten des de la infantesa.

Denuncia amb claredat com els estereotips limiten el nostre pensament i que la cultura no és un bloc de formigó inerte i com a exemple que serveixin els canvis en els hàbits i en els costums que experimentem d’una generació a una altra. Són canvis culturals. I per tant, es tracta que aquests moviments també els assimili el nostre pensament.

Una bona lectura. Unes brillants reflexions.

Chimamanda Ngozi Adichie és nigeriana i defensa que ser feminista no és només cosa de dones. Us deixo amb la seva bio. I aquí, el podeu començar a llegir.

Todos deberíamos ser feministas, Chimamanda Ngozi Adichie, Random House ♠