En aquests dies d’hivern que les tardes encara es fan curtes, m’agrada cargolar-me en un cabdell vora l’escalfor i recórrer sense pressa lletres acurades, sàvies, sentides com les de W.H. Auden.
Si jo t’ho pogués dir –If I could tell you-
“El temps no t’ho dirà, però ja t’ho vaig dir;
el temps només coneix el preu que hem de pagar;
si jo t’ho pogués dir, t’ho faria saber.
Si hem de plorar quan els clowns representen,
o entrebancar-nos quan toquen els músics,
el temps no t’ho dirà, però ja t’ho vaig dir.
No hi ha bonaventures per endevinar,
perquè t’estimo més del que et puc dir;
si jo t’ho pogués dir, t’ho faria saber.
Els vents han de venir d’algun indret, quan bufen,
i alguna cosa fa que les fulles decaiguin;
el temps no t’ho dirà, però ja t’ho vaig dir.
Potser les roses volen créixer realment,
i la visió vol romandre de veres;
si jo t’ho pogués dir, t’ho faria saber.
Suposa que els lleons s’aixequen i se’n van,
que s’escapen corrents soldats i rierols,
¿no et dirà res el temps, tret que jo t’ho vaig dir?
Si jo t’ho pogués dir, t’ho faria saber.”
Traducció de Salvador Oliva
Vint-i-set poemes W.H.Auden Quaderns crema ♣
lletres minúscules 
M’encanta Auden, Montse! Tinc un llibret deliciós anomenat “Digue’m la veritat sobre l’amor” amb 10 poemes d’ell en versió original i al costat la traducció personalíssima que en fa Narcís Comadira, perquè com bé diu al pròleg: “Traduir és trair, ho sap tothom i no cal parlar-ne més”. Segur que ja el coneixes…:-)
Gemma, doncs aquest llibre de l’Auden que comentes no el tinc, però el tindré aviat ;). Són els vint-i -set poemes el que he anat llegint i que són una delícia. Estic d’acord en que la traducció és traïció però en poesia, sobretot, és una gran ajuda a no ser que tinguis un nivell elevadíssim de l’idioma. M’agrada molt poder llegir les dues versions al moment. Aprens un munt!