Etiquetes

, , ,

La primavera Botticelli Galleria degli Uffizi detall 05

La primavera – Sandro Botticelli (Font: Wikimedia Commons)

A propòsit de l’article de Bru Rovira aparegut a l’ARA fa un parell de caps de setmana, sobre el llibre Què pensen els xinesos mirant la Monna Lisa? explica que la filòsofa francesa Christine Cayol i el professor xinès Wu Hongmiao han escrit un llibre en el qual, a més de preguntar-se mútuament què hi veuen en el quadre de Leonardo, es fan també la pregunta sobre quina és la mirada actual que tenen les persones del segle XXI davant les obres artístiques del passat.

Mona Lisa Leonardo da Vinci Musée du Louvre

Mona Lisa – Leonardo da Vinci (font: Wikimedia commons)

Automàticament m’ha recordat un llibre fascinant d’Umberto Eco, Historia de la belleza (títol original Bellezza. Storia di un’idea dell’occidente, 2004). L’autor es passeja pels boscos de l’art amb una erudició que m’embadaleix, tot parlant de la bellesa i de la manera com s’ha entès des de les obres gregues clàssiques fins als cànons estètics de consum d’avui dia.

L’escriptor defineix el concepte “bell” com a l’adjectiu que utilitzem per a qualificar una cosa que ens agrada. Per extensió, a la vida quotidiana, la identifiquem en bo, i no només ens agrada sinó que tot sovint la voldríem posseir.

Comprimint la idea, l’autor postula que hem de ser capaços de prendre distància i allunyar-nos del sentiment de possessió i és en aquest precís moment que parlem de bellesa conscientment perquè gaudim d’una cosa pel que és en sí mateixa, amb independència de la voluntat de tenir-la. Parteix del principi que la bellesa mai ha estat una cosa absoluta i immutable, sinó que ha anat adoptant diferents rostres segons l’època històrica i el país.

Una reflexió interessant és l’esforç que hem de fer per veure com diferents models de bellesa coexisteixen en una mateixa època. L’autor, posa un exemple prou il·lustrador, tot mencionant l’estupefacció que experimentaria un marcià  que descobrís de sobte un quadre de Picasso, per exemple el d’Olga Koklova, la seva primera dona i mare del seu primer fill; i la descripció d’una dona bella en una novel·la d’amor de la mateixa època i, en aquest cas trobo Doctor Zhivago de Boris Pasternak que malgrat es publiqués el 1945, ja havia esbossat l’obra entre el 1910 i el 1920.

Olga Klokova, 1917

Olga Klokova, 1917 Pablo Picasso

Ella era incomparable per la seva bellesa tan commovedora. Les seves armes m’estoraven, ja que un pot quedar bocabadat per la seva elevada forma de pensar. La seva ombra projectada en el paper de la paret de l’habitació de l’hotel semblava la silueta de la seva invulnerabilitat.

Aquesta obra és per a paladejar ben arrepapat en el sofà, escoltant la teva música preferida per moments tranquils perquè et disposes a fer un passeig per la història. Una història, però com recalca Umberto Eco, de la bellesa. La riquesa en imatges és superba amb centenars d’obres mestres i l’extensa antologia de textos des de Pitàgores fins a l’actualitat fa que tinguis a les mans una joia sobre la humanitat. Un regal pels ulls i la ment.

Botticelli-La primavera Botticelli Galleria degli Uffizi Detall 01

La primavera – Sandro Botticelli (Font: Wikimedia Commons)

M’entretinc en el capítol sobre la bellesa màgica entre els segles XV i XVI: Sandro Botticelli, Bartolomeo Veneto, Domenico Ghirlandaio, Jan Van Eyck, Tiziano o Giovanni Bellini. Em fascina contemplar les obres d’aquests mestres pel treball escrupolós, pel detall i la simbologia, i una delicadesa exquisida. En el Renaixement, es recupera el concepte de bellesa com imitació de la natura adquirint un elevat valor simbòlic. És ben oposat al concepte de bellesa en termes de proporció i d’harmonia d’èpoques anteriors.

Transitar per cadascun dels seu capítols és una aventura perquè l’autor t’ubica i recrea l’atmosfera de l’època, accentuant el moment polític, destacant els moviments socials, els corrents filosòfics o la religió. I, fent-nos l’ullet per sentir l’art més a prop.

I tanco amb una cita de David Hume escrita el 1745.

La belleza no es una cualidad de las cosas mismas: existe tan solo en la mente del que las contempla y cada mente percibe una belleza distinta. Puede incluso suceder que alguien perciba fealdad donde otro experimenta una sensación de belleza; y cada uno debería conformarse con su sensación sin pretender regular la de los demás.

Què pensen els xinesos mirant la Monna Lisa? El poso a la llista per llegir...♣

Advertisements