S’ha llevat d’hora, s’ha estirat com un gat davant el mirall del passadís que porta a la cuina, i ha posat la cafetera al foc. Mentre es pren el cafè a glopets, mira per la finestra i endevina un raig de sol que llisca per les teulades. Com li agrada aquest sol d’hivern, discret, tornassolat!

A fora fa fred, els vidres de l’aparador estan ben entelats. La gebrada de la nit ha pintat una capa fina i lluent de gel damunt les llambordes. El missatger arriba quan ella baixa pel carrer després d’aturar-se el temps just per a comprar el diari a la Fina. Li deixa la comanda de flor fresca que va fer fa un parell de dies; té encàrrecs i aquestes dates solen ser força entretingudes, entre aniversaris i sopars, tothom es recorda que les flors existeixen per a fer un detallet. Obre les dues làmpades de pantalla metàl·lica que il·luminen el taulell de fusta, deixa el diari al prestatge que hi ha al darrere i fa un cop d’ull als paperets pinçats al tauler del racó. Són quatre encàrrecs que ha de dur avui al migdia. Agafa la bossa i busca un tros de regalèssia que mastegarà mentre arregla els rams. La hi va recomanar l’herborista, per distreure’t de fumar, li va dir. Ha incorporat la pega dolça al seu ritual i ha descobert que l’ajuda a concentrar-se.

La Gràcia es mou amb habilitat, lleugera, per aquest espai tan seu, sense fer soroll, va amunt i avall posant cossis i galledes amb aigua neta, traient flors marcides i posant-ne de fresques acabades d’arribar del mercat de Vilassar. Tot just torna de la rebotiga carregada de frèsies, iris, tulipes i gerberes quan sona el cling que l’avisa que algú està entrant.

“Hola, bon dia!”, se sent alegrement, i ella treu el cap entre les flors i torna el bon dia en el mateix to. Deixa les flors damunt el taulell i es disposa a atendre el client, un jove, de no més de disset anys, que mira amb una certa inseguretat al seu voltant perquè no sap ben bé quines flors ha de comprar. La Gràcia li demana si porta alguna idea i ell li diu que han de ser molt acolorides, que els colors que més li agraden són el carabassa, el vermell i el groc. Tot seguit li mostra els poms que duia fa uns minuts als braços i li recomana unes tulipes vermell sang. Se’l mira als ulls però no sembla massa convençut. “I aquests iris? Són blau marí però espectaculars, no trobes?” El jove es mira les gerberes i ella, caçant la intenció al vol, li suggereix un pom de gerberes barrejant els colors taronja i vermell. Ara sí! La cara del jove es relaxa i dibuixa un somriure agraït. Li demana quant pujarà i ella respon que deu euros i ell confirma que endavant. Li pregunta de quin color vol el paper per embolicar-les i ho deixa a la seva elecció. La Gràcia sempre s’esforça en els acabats, i en tria un de color paper d’embalar perquè les flors llueixin soles i les lliga amb un trosset de cordill del mateix color. Abans d’afegir-hi una targeta de la floristeria, el convida a escriure-hi. El jove es queda sense dir res un instant i, aleshores, decidit, diu: “Sí, sí! Potser ho podria escriure vostè, amb la seva lletra?” “Naturalment!” La Gràcia agafa un bolígraf negre de punta fina i se’l mira convidant-lo que li dicti un missatge: “Mai t’estimaré tant. Joel”. La Gràcia somriu per dins, que bonic! Aixeca el cap i li lliura el ram de gerberes sòbriament embolicat. “Aquí el tens i per molts anys!” I, així, comença un matí amb emocions que t’escalfen per dins.

Tot seguit, pren una tarja anònima, sense el logo de la botiga, i hi escriu “Mai t’estimaré tant. Joel, un jove il·lusionat, a primera hora d’un matí fred de desembre.” Ja en tinc una altra! El dia que va obrir la floristeria, la seva àvia li va regalar un llibre de cites de pensadors universals perquè, de vegades, el clients no saben què dir quan regalen flors. “Tu els has de poder ajudar i la teva feina s’enriquirà”. I és que, amb el pas del temps –fa uns set anys que porta el negoci–, ha descobert que no tothom està erm de paraules i que floreixen expressions úniques per recordar. Tant és així que va decidir que les aniria col·leccionant i qui sap si potser serà ella qui farà un llibre.

Ara, arregla les frèsies que col·loca a una banda del taulell; frèsies d’un color taronja llampant que li il·luminen la cara menuda, d’ulls vius i riallers. Separa les tiges amb agilitat per obrir el ram, que quedi esbadocat. Té els dits avesats a treballar amb material sensible perquè amb els retocs que hi fa les embelleix més.

Montse Frauca ♠