Etiquetes

, , ,

L’ona infinita

En moments de basarda, em recullo i m’envolto de poesia.

 

Sempre he estimat aquest turó desert

i aquesta barda que de tanta part

de l’ultim horitzó l’esguard em priva.

Però, assegut i contemplant, immensos

espais enllà d’ella i sobrehumans

silencis i una quietud fondíssima

jo al pensament fingeixo. I, per molt poc,

el cor no se m’esglaia. I, com que el vent

sento mormolejar entre les bardisses,

el silenci infinit a aquesta veu

veig comparant: i l’etern em revé,

i les èpoques mortes, i la d’ara,

vivent, i el so que fa. Així en aquesta

immensitat se’m nega el pensament:

i naufragar m’és dolç en aquest mar.

 

Giacomo Leopardi – traducció de Narcís Comadira ♣

En aquest enllaç podreu escoltar el poema recitat per Vittorio Gassman

Anuncis